El llegat modernista de la UPC
Descobreix el llegat modernista de la Universitat Politècnica de Catalunya a l’Escola Industrial de Terrassa. Un campus que segueix el compromís ferm amb el progrés tecnològic i la presència dins la cultura de la ciutat.
Un símbol del modernisme tècnic
L’Escola Industrial de Terrassa és un dels edificis més emblemàtics de la ciutat i una peça clau del patrimoni educatiu i arquitectònic de Catalunya. Construïda entre 1901 i 1904 per l’arquitecte Lluís Muncunill, l’escola va néixer com a centre de formació per donar resposta a les necessitats de la potent indústria tèxtil terrassenca. La seva arquitectura és un exemple singular del modernisme industrial: un estil funcional i auster que, tanmateix, no renuncia a l’estètica ni al detall. Muncunill hi desplega la seva mestria en l’ús del maó vist, els arcs parabòlics i les voltes catalanes, creant un espai educatiu amb una forta personalitat.
Art i arquitectura al servei del progrés tecnològic
Lluís Muncunill, autor també del Vapor Aymerich, Amat i Jover (actual mNACTEC), va entendre l’arquitectura com una eina al servei del progrés social. L’Escola Industrial no és només un edifici bonic; és un projecte de ciutat, pensat per formar tècnics i enginyers capaços de modernitzar la indústria local. La racionalitat de l’estructura, la llum natural i els espais interiors responen a les necessitats docents, tot combinant una gran funcionalitat amb l’expressivitat pròpia del modernisme.
Tresors amagats entre les parets
A la planta noble de l’edifici es conserva una peça singular: el vitrall Al·legoria de la indústria (1927), obra de J.F. Molas. Representa Atenea, deessa del saber i la intel·ligència, envoltada de símbols propis de l’esperit industrial i acadèmic de l’època: peces de metal·lúrgia, fulles de roure (fortalesa), un rusc (treball obrer) i xemeneies, símbol icònic de la Terrassa industrial. El vitrall crea una atmosfera simbòlica i exalta l’espai, tot evidenciant la voluntat d’integrar l’art en entorns tècnics i científics. Com altres elements ornamentals de l’edifici, expressa el desig de l’arquitecte Muncunill d’ennoblir l’ensenyament tècnic amb el llenguatge refinat del modernisme.
L’Al·legoria del Comerç: una obra en procés de recuperació
Un altre element destacat del patrimoni interior de l’Escola Industrial és el mural Al·legoria del Comerç, una obra de gran format realitzada per l’artista Pere Viver Aymerich el mateix any 1927. Aquest mural, actualment en procés de restauració, representa les forces productives del país amb figures simbòliques i al·lusions clàssiques. La seva recuperació forma part d’una aposta per posar en valor el patrimoni artístic de l’escola i tornar-lo a fer visible a la ciutadania. Està previst que torni a ser exposat el juliol d’aquest any, coincidint amb la celebració dels actes d’estiu de la universitat.
Un llegat viu i compartit
Avui, l’Escola Industrial de Terrassa continua sent un centre actiu i dinàmic, integrat dins de la UPC. El seu llegat no es limita a la història o l’arquitectura: és una institució que ha sabut mantenir viu l’esperit de la innovació tècnica i el compromís amb el territori. Les seves parets no només parlen del passat industrial de la ciutat, sinó també del futur que s’hi està construint, formant generacions de professionals que continuen transformant el món amb coneixement, tècnica i sensibilitat cultural.
