Mesurar el món per transformar-lo: els aparells topogràfics de l’EPSEB
Descobreix com els instruments topogràfics de l’EPSEB han ajudat a construir ciutats i paisatges al llarg de més d’un segle d’innovació. Una col·lecció viva que connecta història, ciència i futur.
Com es dibuixa una ciutat?
Abans que s’aixequi un edifici, es construeixi una carretera o es planifiqui un barri, cal mesurar el terreny. La topografia ens permet saber què hi ha al territori, on comença i on acaba, amb quina inclinació i orientació. És la base per transformar-lo amb precisió i coneixement. Els aparells topogràfics, dissenyats per mesurar distàncies, angles i relleus, són essencials en aquest procés. Tot i que sovint passen desapercebuts, han fet possible la construcció de ponts, carrers, línies de tren i serveis bàsics. Al llarg del temps, han evolucionat del metall a la microelectrònica, reflectint com hem après a mesurar i construir el món amb més exactitud.
Els instruments que expliquen
La col·lecció d’aparells topogràfics de l’EPSEB inclou una gran varietat d’instruments històrics, des de brúixoles-taquímetres i clisímetres de finals del segle XIX fins a antenes GNSS i drons cartogràfics del segle XXI entre molts altres. Alguns d’aquests aparells van ser pioners en el seu moment, i van ser utilitzats tant en treballs de camp com en la formació d’estudiants.
Actualment, s’està treballant per documentar el seu ús en projectes emblemàtics de Barcelona i Catalunya, on potser van contribuir a transformar el paisatge de forma silenciosa però essencial.
Els instruments que expliquen
Hi ha diversos instruments topogràfics, cadascun amb funcions específiques però amb l’objectiu comú de mesurar el territori amb precisió. Des d’aparells com la brúixola-pantòmetre de Troughton & Simms fins al nivell-clisímetre d’Otto Fennel Söhne, la seva evolució tecnològica es pot observar en peces que formen part de la col·lecció Tresors UPC.
Una col·lecció redescoberta
L’origen de la col·lecció és difús. Durant anys, aquests instruments es trobaven emmagatzemats, gairebé oblidats, en un racó de l’escola. Amb el temps, alguns van quedar en desús a mesura que arribava nova tecnologia. Però una iniciativa interna va canviar el seu destí: es va decidir recuperar, restaurar i exposar aquest patrimoni, reconeixent-ne el valor històric i pedagògic.
Conservar per recordar, estudiar i inspirar
Avui en dia, la col·lecció és custodiada pel Departament DECA i la Biblioteca de l’EPSEB, que en garanteixen la preservació i la documentació. No es tracta només de conservar objectes, sinó de mantenir viu el coneixement i les històries que porten incorporades.
A través d’aquests instruments es pot seguir la transició de mètodes manuals a sistemes digitals, una revolució que ha canviat la manera com observem i projectem l’espai.
Una exposició oberta al futur
Pots visitar la col·lecció a la segona planta de la Biblioteca de l’EPSEB, on es presenta en una exposició permanent museïtzada. Alguns aparells també han estat cedits a altres institucions per formar part d’exposicions pròpies.
La col·lecció continua creixent i evolucionant: hi ha la voluntat de seguir ampliant-ne el relat amb suports visuals i digitals que en facilitin la comprensió i la divulgació.
Un patrimoni viu …
La història dels instruments topogràfics està lligada als professionals que els han utilitzat. Al segle XIX, les tasques topogràfiques eren pròpies d’enginyers de diverses branques, ja que encara no existia la figura del topògraf especialitzat. Amb el temps, la disciplina s’ha anat definint i tecnificant, en paral·lel als avenços tecnològics.
… cap al futur professional
Avui dia, estudis com el Grau en Enginyeria en Geoinformació i Geomàtica continuen aquesta trajectòria, formant professionals per a àmbits com la cartografia digital o la gestió del territori. En aquest context, els instruments antics es converteixen en recursos de gran valor pedagògic i patrimonial, que ensenyen un passat tècnic i professional a les noves generacions.