Patrimoni immaterial i cultura popular UPC
La cultura popular i el patrimoni immaterial també formen part de la universitat. Són formes de saber, de fer i de ser que connecten passat i present, persones i comunitats.
Quan la universitat és molt més que col·leccions
A la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el patrimoni no només es conserva en col·leccions o edificis emblemàtics. També es viu. Es transmet. S’hereta. I no té forma d’objecte, sinó de festa, de castell, de crit, d’abraçada, de cançó o de fórmula matemàtica. És el patrimoni immaterial de la UPC: allò que no es pot tocar, però que construeix universitat en el seu sentit més ampli.
El primer batec: Festa de Benvinguda
Cada setembre, els campus de la UPC s’omplen d’un brogit especial. És l’arribada d’una nova generació d’estudiants, i la universitat els obre les portes amb música, tallers i activitats en una gran celebració col·lectiva. Però la Festa de Benvinguda és molt més que una cita festiva. És un ritual d’entrada, un primer batec comunitari que convida a sentir-se part d’un tot des del primer dia. Un moment simbòlic que deixa empremta i que marca l’inici d’un camí compartit.
Telecogresca: l'autogestió feta tradició
Nascuda el 1978 entre els passadissos de l’ETSETB (Telecos Barcelona), la Telecogresca és avui la festa universitària més gran de Catalunya. Cada any, desenes d’estudiants organitzen voluntàriament un festival que és també un projecte formatiu: una escola viva d’autogestió, cultura col·lectiva i treball en equip. Tot el que s’hi recapta es reinverteix. En agraïments als voluntaris (amb la popular Telecofarra), en materials i en edicions futures. La festa ha crescut tant que ha deixat petjada fora dels campus: avui, fins i tot dóna nom a un entrepà servit al bar de la FIB. És ja una festa tradicional de la UPC i de la ciutat de Barcelona, amb el seu lloc assegurat a l’imaginari universitari català.
Castellers UPC: tecnologia i cultura popular, mà a mà
Sabies que la UPC té fins a cinc colles castelleres universitàries? Cadascuna representa un campus, un esperit i una manera de viure la universitat a través d’una de les expressions més potents de la cultura catalana: els castells. Els Bergants de Terrassa. Els Descargolats del Besòs. Els Grillats de Castelldefels. Els Llunàtics de Vilanova mantenen viva la tradició al Garraf i els Penjats de Manresa, nascuts d’una col·laboració entre diversos centres, fan créixer la cultura castellera al cor de la UPC. Són la prova viva que la UPC és també un espai on la tecnologia i la cultura tradicional s’enfilen juntes cap al cel.
Sopar de Gala de Nàutica: el ritual mariner de la comunitat FNB
El Sopar de Gala de la Facultat de Nàutica de Barcelona representa molt més que un esdeveniment anual; és el punt de trobada on es fusionen els 250 anys d’història d’aquesta institució amb el seu present i futur. Coincidint sovint amb dates assenyalades per a la facultat, aquest sopar s’ha convertit en un patrimoni immaterial de la UPC que va més enllà del protocol, transformant-se en un espai de reconeixement mutu i de transmissió d’experiències entre generacions de navegants.
Revistes i fanzines: crítica, humor i pensament
El patrimoni immaterial de la UPC també es troba en paper, o més ben dit, en pàgines autoeditades que han fet història. Publicacions com Distorsió (1972) o Palimpsesto són part del patrimoni immaterial de la UPC. Amb humor, crítica o reflexió arquitectònica, aquestes revistes han mantingut viva la veu dels estudiants al llarg de les dècades, convertint-se en espais d’expressió i pensament col·lectiu.
Esdeveniments gastronòmics: compartir taula, compartir comunitat
La UPC també celebra la vida universitària a través de la gastronomia. Esdeveniments com el Dinar de fi de curs o iniciatives com la de la startup Plating, fundada per graduats de la FIB, fan de la gastronomia un element de cohesió a la UPC a través del menjar compartit. Reuneixen estudiants, professorat i personal en un ambient festiu i distès, amb la taula com a centre. Aquestes trobades són més que àpats: són rituals de cohesió, espais per enfortir vincles i construir identitat col·lectiva a través del menjar compartit.
Una comunitat inoblidable
A la UPC, l’aprenentatge no es limita a l’aula ni als laboratoris. També passa en places, escenaris, places de pinya i passadissos de facultats. En moments compartits que no surten als llibres, però que formen part de la història emocional de la universitat.